L'Enric
Marco és un company estigmatitzat mundialment pels mitjans que viuen
de la mentida. L'acusen de fer-se passar per deportat.'Anava a les
escoles a informar sobre els horrors nazis, com a deportat. Una
mentida venial ja que havia estat empresonat pels nazis i podia haver
anat a parar a un camp de concentració al estar acusat d'alta
traïció al nazisme.
L'Enric
vol parlar i nosaltres el volem escoltar. Té les pàgines dels
nostres diaris obertes.
Primer
contacte
L'idea
de l'entrevista em va venir al saber que en Cercas havia escrit un
llibre sobre l'Enric Marco. Vaig ensumar i malpensar del Cercas, al
ser un novel·lista que escriu pels poderosos, les elits. No en vaig
equivocar. El llibre «El impostor» supera totes les previsions
possibles. És una impostura hàbil, professional, del començament
al final. És una vulgar i letal investigació policíaca.
Vaig
demanar el telefon de l'Enric i em varen dir que la seva dona feia
poc havia mort. I millor esperés. Per Sant Jordi la Lumi em va
comprar el llibre «El impostor».
L'Enric
Marco va estar d'acord en ser entrevistat. Per telefon em va dir que
des de feia temps esperava que el telefonéssim del Catalunya.
Em va recalcar que té moltes ganes d'explicar-se i d'aclarir un piló
de coses i que farà falta més d'una entrevista. Fins i tot em va
dir que havia pensat en fer-se ell una auto entrevista. La impressió
que en vaig treure és bona., la d'un home amb una gran vitalitat i
energia. No semblava que tingués 95 anys.
L'Enric és una persona d'idees i recursos: Me va agradar la seva
idea d'auto entrevistes. De fet ens ens hem trobat la fam i les
ganes de menjar. Cercas és tòxic i un gran impostor. Cal
denuncia'l.
Trobada
a San Cugat.
En
Pep Cara i jo varem anar a Sant Cugat a entrevistar l'Enric Marco. En
Pep pel Pèsol
negre i
jo pel Catalunya.
Ja ho havíem fet altres vegades. En Pep duia la càmera vídeo, jo
la gravadora. Tenim dos enfocs diferents:
En
Pep considera que l'important és la vida militant i anarquista de
l'Enric Marco, les seves lluites des de que va anar de milicià
voluntari fins a ser secretari general de la CNT de Catalunya i
Espanya. Jo anava preparat per a centrar-ho contra la investigació
policíaca del Cercas, les mentides del Cercas i les impostures del
Cercas, d'ell i dels seus col·laboradors i padrins.
Amb
en Pep és fàcil arribar a acords. Varem quedar de combinar les dues
idees i deixar parlar l'Enric i seguiríem les propostes de l'Enric.
Mètode no-directiu.
L'Enric
ja estava al bar davant l'estació esperant-nos.
L'Enric
va voler primer un canvi d'impressions amb nosaltres abans de
començar les entrevistes. Varem estar parlant amb l'Enric cap a 4
hores. Varem quedar en fer-la pròximament. I seguir-nos veient-nos.
Ha
perdut 15 quilos degut a la mort de la seva companya. 40 anys junts,
acompanyant-se a tot arreu i ajudant-se mútuament. També 15 quilos
menys per les mentides i enganys, menyspreu i insults de l'indigne i
sinistre inquisidor Cercas, que cínicament va escriure: “El
llibre el matarà”.
L'Enric
té una salut de ferro. Als 95 anys i encara protesta , denuncia, i
segueix en la lluita contra les injustícies que rep en carn pròpia.
No es queda a casa seva com li recomanen amics i familiars. El que
més li dol de les innombrables mentides del Cercas és que l'hagi
tractat de policia, de burgés, i que l'hagi enganyat des del primer
dia fins al final. «Em
va entregar el llibre sols uns dies abans. El vaig desautoritzar
completament. Em va respondre que era igual, que no esperava la meva
aprovació. I que si la tingués és que el llibre era dolent. Em va
dir que si volia una biografia, que me l'escrivís jo. Que el seu
llibre em rehabilitava. És un mentider, un impostor».
Es rebel·la ara contra el seu inquisidor, en Cercas. Jo
l'acompanyaré i espero molts altres companys l'acompanyem en aquesta
lluita.
És
un luxe haver conegut i parlar amb un milicià que va participar a la
Revolució i a la guerra civil. Ja no en queden. Un luxe poder parlar
i compartir amb un resistent que ha patit el franquisme i el nazisme.
I que a la transició fou secretari general de la CNT. I que ha
continuat al llarg de la vida amb els ideals llibertaris.
Ens
acomiadem com si ens coneguéssim de fa temps.
-
Cuida't Enric -li diem- Ara és lo important. No li donis voltes al
llibre del Cercas. No t'hi capfiquis. Estigués tranquil. Ocupa't de
la teva salut. Nosaltres ens ocuparem d'ell. L'atacarem, el
denunciarem i l'enfonsarem. En Cercas és un pobre tipus, un farsant,
un miserable.
-
Aneu en compte. Té bons padrins- ens aconsella com a vell expert en
lluites
-
També atacarem als padrins. És l'objectiu. Desemmascarar-lo i
atacar als padrins. En Vargas Llosa i tota la poderosa màfia d'«El
País». Una colla de carques amb discurs socialdemòcrata. Buscarem
els altres padrins que té
-Avui
dormiré bé. Gràcies pel caliu que m'heu donat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario