L'Enric Marco
ha estat linxat mediàticament per una mentida venial i rematat pel
sinistre Cercas en la novel·la «El impostor».
Sobre
la mentida de l'Enric Marco difereixo d'alguns companys amb qui he
parlat. Tots estem d'acord que és una mentida amplificada i
demonitzada pels poders mediàtics, per la dreta i pels centralistes.
Anant a contracorrent, jo dic que és una mentida angelical, genial,
artística i profundament cristiana. Cap possible comparació amb les
mentides criminals dels poderosos i dels seus escrivans. L'Enric ha
estat fent teatre vivent, teatre de carrer d'alt risc (sobretot per
ell), una performance genial, teatre invisible del bo i potent.
S'hauria d'estudiar a Belles Arts. Un teatre molt eficaç per
informar dels horrors nazis i que també va utilitzar per no fer el
servei militar amb Franco, per sobreviure en el franquisme i en les
presons nazis, per a alliberar immediatament els vaguistes
empresonats en la lluita de les benzineres amb trucades al
Governador, per a aconseguir les reivindicacions dels obrers en
lluita anant a veure als patrons (petit grup). Teatre polític,
estratègies de revolucionari camaleònic.
En
el teatre que l'ha fet famós, utilitza una estratègia per explicar
la veritat oculta: s'encarna amb un deportat, amb un pres de camp de
concentració, per explicar el que han sofert, l'horror inimaginable
de les víctimes dels nazis. És fa un d'ells. I va denunciar el que
els veritables presos no tenien força, ni ganes, ni voluntat
d'explicar. Ell ho va fer i va denunciar als nazis a les escoles, a
les Institucions, al Parlament. Tot sol, sense ajudes. Va fer
centenars, milers de xerrades per collegis informant les veritats que
els mitjans callen, sobre les víctimes del feixisme i nazisme.
Mereix un monument i que li tornin la medalla de Sant Jordi. La
mereix molt més que molts corruptes que l'han obtinguda.
Li
deia a un amic cristià, que Jesús de Natzaret va mentir-nos, tan si
era Déu com si era sols un home. Si era sols un home, va mentir al
fer-se passar per Deu i per això el van crucificar. Si era Déu ens
va enganyar a tots al dir-nos que va ser concebut per una verge, que
va morir, quan Déu no pot morir, i si no ha mort, tampoc va poder
ressuscitar. Jesús de Natzaret, com en Marco, són impostors
angelicals. Jesús es va encarnar com home, sense ser-ho, (segons els
que ho creuen) per fi de bé, per a explicar-nos la bona nova, per
salvar-nos. Són mentides que no fan mal.
També
puc argumentar amb un cas personal. Jo durant 30 anys no vaig ni dir
als amics que havia estat torturat durant 5 dies. Si algú s'encarnés
en un torturat (pels Mossos, per la Guàrdia civil, per polis de
l'Audiència Nacional), jo i molts li ho agrairíem. I sobretot, si
fes com en Marco: anés a totes les escoles de Catalunya i Espanya a
denunciar la tortura i a explicar els casos existents. Un home així,
només pot ser un home excepcional, un fora de serie. I li hauríem
de donar la medalla de San Jordi, per treball pedagògic i pel
treball artístic: la d'inventar-se una mentira per a denunciar les
veritats, que s'oculten.
En
canvi els dossiers policials són letals. Són una arme terrorista. I
en Cercas ho ha utilitzat sense compassió contra un home bo, generós
i altruista, contra un militant anarquista, un milicià de la
Revolució, contra un artista de la vida.
«El
impostor» del Cercas són 426 pàgines d'odi i de porqueria immunda;
literatura burocràtica de funcionari policial, d'un intel·lectual
impostor al servei dels que manen.
Txema
Bofill
No hay comentarios:
Publicar un comentario