Juanito Piquete , 6
d'agost de 2015
Com molts treballadors al
1977,el meu anhel era pertanya a la organització llibertària que
representava una opció revolucionària
i transformadora, la CNT,
sindicat anarco-sindicalista i practicant de l'acció directa, sense
pactes
amb el poder. Em vaig
afiliar al carrer d'Avinyó, al Sindicat de la Metal·lúrgia, on
vaig conèixer
a l'Enric, llavors crec
que «Enrique Marcos» era com l'anomenava la gent de l'entorn.
Desprenia una certa
«aureola», el seu llenguatge era segur, assertiu i bon comunicador.
La vaga de Gasolineres, la
lluita aferrissada amb l'estat...
Desprès varen venir es
Cas Scala, el cas Erat, etc...a la feina ens deien «terroristes» i
el morts eren dels nostres...
La Campanya de l'Estat
contra el Moviment Llibertari estava arribant al punt àlgid
En quant al procés de
ruptura desprès del dramàtic V congrés a Madrid i la federació de
una bona
part dels sindicats
expulsats per el congrés, decideixen formar un altra CNT la
anomenada
en un primer moment
Congreso de València o Renovada , o la «escissió de los paralelos
com era
anomenada per els
Històrics que es quedan a la AIT. Es en aquest moment on potser
estic mes a prop de l'Enric.
Jo havia «madurat» i
reflexionat sobre el paper de la ortodòxia i heterodòxia
dins la família
llibertària i aquí es on havia coincidència entre persones com en
Marco i jo mateixa.
Ell seguia sent un
referent llibertària, polèmic això si,però referent i excel·lent
comunicador del qual
es podria aprendre, una de
les coses que sempre m'ha agradat, escoltar a la gent mes gran que
jo,
sobretot si aquesta gent
tenia la vida i idees de l'Enric Marco.
Jo he de confessar que
quan vaig assabentar-me de la seva militància a Amical Mauthausen em
va
sorprendre perquè mai
havíem parlat d'aquest tema, o jo al menys no recordava haver-ho
fet.
O al menys que ell
expliques i jo escoltes de la seva boca que havia estat a un camp de
concentració.
Ens varem retrobar de
sobte al carrer a Gramenet del Besòs, feia molts anys que no ens
veiem ...ens varem abraçar.
Per mi va estar un moment
emocionant. (Encara no havia fet les polèmiques declaracions)
Aixi i tot vaig pensar,
l'Enric es un excel·lent orador i comunicador,segur que els es molt
útil en la seva
tasca,no vaig pensar que
calia haver estat en un camp d'extermini per poder explicar a la gent
com historiador quina
es la veritat que altres
podrien estar ocultant malgrat les aparences...Però sembla que la
seva «mentida»
al respecte d'haver estat
on mai hi va ser, i sobretot de la forma en que es desenvolupant els
fets que el porten a fer les declaracions.
L'Acarnissament que es
munta des de els Mèdia de l'estat i la Màfia Mèdia crec que es
tan bèstia
que vaig sentir
demanar-li si volia i podia fer-li una entrevista per un mitjà
lliure i
llibertari, per un
programa de reportatges monogràfics anomenat Voces Libertarias dins l'emissora
Radio Bronka, que estan
penjats en aquest blog per qui vulgui escoltar-los. El motiu era obvi
, la gent
te dret a dir la seva ,
ell també. Jo necessitava preguntar-li, perquè vas
«mentir»....Necessitava saber
si una de les persones a
qui sempre havia respectat podia seguir-la respectant ...O havia
caigut per sempre?
He de dir que la meva
sensació era agra-dolça amb l'experiència de haver -lo entrevistat
durant 5 hores
en diverses sessions. Ara
desprès de dos anys crec que va estar molt útil per confirmar dues
coses:
Enric Marco va mentir per
explicar una veritat: l'Extermini. L'entorn estalinista el va obligar
a fer-ho
I que la dialèctica de
que es o no ètic des de la hipocresia del poder es un exercici comú
al genere humà,de la que no escapa ni la actualment anomenada
«anti-casta» política.
Això no justifica cap
mentida, però quina es que esta neta de «culpa» de totes les veus
del retret ?
Crec que l'Enric
conscient o inconscientment cercava reconeixement a una vida
entregada a la llibertat i la revolució, en comptes d'això a rebut
menyspreu,
humiliació, retrets
...Tot per una mentida ?... una mentida per explicar la veritat ...?
Salut i Anarquia !!!
Juanito Piquete , 6
d'agost de 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario