L'ultima
novel·la del Cercas «El impostor» és sobre l'Enric Marco. En
Cercas el considera el monstre de la impostura, el Maradona de la
impostura.
L'Enric
Marco és un un antic milicià de la revolució, segurament dels pocs
que queden vius i amb el cap ben clar, un militant
anarcosindicalista, ex secretari general de la CNT a Catalunya i
Espanya, víctima del franquisme i nazisme. Va estar explicant
l'horror nazi per escoles, institucions i Parlament, fent-se passar
per deportat. Se'l va linxar per aquesta falsedat en els Mitjans de
desinformació que patim. En Cercas el remata en un llibre de 421
pàgines i ho aprofita per a reescriure la Història, com ja és
habitual en les seves novel·les.
Comencem
per una anècdota:
En
la portada del llibre està
la clau: JAVIER CERCAS. El impostor. El gran impostor és en
Cercas. El disseny el deuria crear algun subversiu. L'imatge mostra
un tipus gris, classe mitja, oficinista, de l'edat d'en Cercas, que
s'amaga, i un nom amb majúscules, JAVIER CERCAS, i el qualificatiu
El impostor. L'home de l'edat d'en Cercas, es tapa la
cara, observa d'amagat entre els dits. Es tracta evidentment d'un
veritable lapsus freudià, d'ordre psicoanalític.
La
falsa novel·la “El impostor” és una impostura.
És
un engany de l'inici al final. Un gran engany sobre la vida del
Marco, una manipulació de la Història, i un frau als lectors. «El
impostor» del Cercas és vomitiu i tòxic. Prosa de mercenari.
El
llibre és un exemple de com el Sistema controla i destrueix els
dissidents. És un exemple d'un escriptor al servei dels que manen.
No la recomano, a no se que es vulgui investigar com ens influeixen,
com ens controlen, com es manipula la Historia. Revisionisme ben
pagat i publicitat oficial.
¿Com
pot ser que en Cercas per denunciar a un suposat impostor, ha de
construir una gran impostura amb aroma verinós de claveguera moral?
«L'impostor»
és un dossier policíac i psiquiàtric.
El
impostor no és una biografia de l'Enric Marco. En tot cas seria
l'autobiografia del Cercas, ja que ell ens explica com va construint
la novel·la i es projecta en la vida d'un Marco «impostor». Tampoc
és una novel·la real, no fictícia, com l'anomena en Cercas. «El
impostor» és el resultat d'una investigació policíaca i també
psiquiàtrica, completament inventada utilitzant dates biogràfiques
de l'Enric Marco des del naixement. És un dossier inquisitorial, que
li han donat mastegat, que el Cercas ha novel·lat, passat en net,
segons diu ell. Una investigació destructiva, terrorista, sinistre,
com són les de la policia política i dels psiquiatres al servei de
la policia.
Hi
ha dos personatges falsos, trets de la realitat.
En
Cercas, que
s'autyopresenta com l'investigador de “la
veritat” de l'Enric Marco. Un personatge totalment fals i
repugnant. S'erigeix en investigador de la veritat i jutge a la
vegada. Es designa com l'immaculat portaveu de la veritat, posant-se
una màscara immunda a la seva mesquinesa. Pronostica que “el
llibre matarà a
l'Enric Marco”, «La
veritat que estic explicant en aquest llibre el matarà». Tota
la farsa es basa en uns psiquiatres i
psicolegs, que no nombra, anònims, que han
«El impostor» es un dossier policial y
psiquiátrico.diagnosticat a l'Enric Marco de
“Narcís de manual” a partir d'una
perversa campanya mediàtica. Uns
psiquiatres, potser del
CSID o de qualsevol altre institució policial, que diagnostiquen a
distància i elaboren qüestionaris per a classificar dissidents.
La
realitat és diferent: En Cercas real en el personatge de la novel·la
fa d'inquisidor, de Torquemada i botxí. I de comissari polític al
des-valoritzar tot el que representa en Marco. Aprofita per
desprestigiar als anarquistes, al moviment llibertari, per reescriure
la història i arrasar amb la memòria històrica sobre les víctimes
del franquisme. En Cercas fa creure que representa la veritat
històrica, que correspon a la dels guanyadors de la guerra, la dels
assassins, la dels que manen ara i el paguen. I tots segueixen en
impunitat. L'Enric Marco és el cap de turc.
L'Enric
Marco,
segons el pseudo investigador Cercas, o segons els investigadors
policials que l'han assessorat, és el fals heroi, un mentider
compulsiu de tota la vida. Ressalten que l'Enric Marco va néixer en
un manicomi, d'una mare boixa, i l'equip d'investigadors i
psiquiatres conclouen que és «un narcís de manual», i
evita
mirar-se al mirall per no morir. El classifiquen com una persona amb
un gran ego. Interpreten, en Cercas i Cia, que es va fabricar una
altre vida per escapar al seu ofici de mecànic, a una vida trista,
avorrida, monòtona, com diu en Cercas, són les vides dels
treballadors. Segurament és una projecció més
de
la vida avorrida, monòtona, trista i d'oficinista i poc creativa del
Cercas. Tot el dia escrivint per les elits. Com ho pot aguantar un
tipus que es diu d'esquerres? Un cas de psiquiatria...
En
Cercas, al escriure la falsa novel·la, vol fer de mirall, mostrar-li
la veritat a l'Enric Marco, per així
liquida'l.
S'obsessiona amb la llegenda de Narcís. Ho repeteix com un tantra al
llarg de la novel·la: Narcís mort quan es mira al mirall. De fet,
en Cercas ha fabricat el seu propi mirall i s'hauria de morir al
mirar-se, al menys
de
vergonya.
En
Cercas insulta a l'Enric Marco de ser un ésser repugnant,
desagradable, i un plegat d'improperis, que ni vull enumerar.
Un
dossier letal ple de mentides, escrites a consciència, barrejades
amb algunes veritats, destinat a capgirar la vida d'un gran home.
El sinistre Cercas l'interroga
com Torquemada, i la víctima acaba confessant, segons la novel·la.
Aquesta és la fantasia de mosquit del Cercas. Per a completar el
quadre, en Cercas confessa que ha gaudit molt escrivint aquest
llibre.
L'Enric
Marco real té poc a veure amb el del llibre. En realitat és un
milicià sobrevivent de la Revolució del 36, un militar destacat en
la guerra civil en defensa de la República, un resistent i opositor
al franquisme i al nazisme, un molt bon líder sindical en la
transició, un capdavanter de la memòria històrica de les víctimes
del franquisme i nazisme. Per tot això és objecte d'una
investigació especial, que l'ha d'anular. I ara, als 94 anys,
resisteix i denuncia com ho ha fet sempre. Un gran i admirable
militant. Una vida dedicada als altres, al contrari d'un Narcís. Una
vida exemplar, s'estigui o no d'acord amb les seves posicions
polítiques. Un quixot, com n'hi han pocs.
L'autor,
un fals novel·lista
La impostura del Cercas és
fer-se passar per novel·lista amb l'objectiu perniciós
d'acarnissar-se amb un ancià indefens i i víctima d'un linxament
mediàtic. I lucrar-se en la feina bruta.
Javier
Cercas és un escrivà hàbil i prostituït. És un funcionari lleial
i dòcil amb els Poders instituïts. El va descobrir en Vargas Llosa,
el pontífex màxim del neoliberalisme ultra, un reaccionari amb
màscara de socialdemòcrata. En Cercas és el seu deixeble de
províncies. També és un neolliberal amb pell de esquerrenós,
antifranquista i fins i tot ateu (wikipedia) Es veuen sovint i es
comuniquen. En Cercas va firmar-li un comunicat contra el català i
d'altres.
En
Cercas és un covard. S'atreveix amb els febles, però no amb els
poderosos. Destrossa amb mentides a l'Enric Marco sense compassió.
És un cínic, ja que li va dir que sols el volia rehabilitar,
escriure la veritat.
El
que no se va atrevir a fer el milicià del Collell, afusellar en
Sánchez Maza, l'ideòleg falangista, és el que ha fet el mercenari
Cercas amb l'anarquista sobrevivent de la Revolució, l'Enric Marco.
El Cercas ha disparat contra un antic milicià de veritat sense
compassió i per diners.
En
Cercas és un pervers. Desacredita i insulta a l'Enric Marco en els
mitjans de comunicació, on campa com a casa seva, mentre en Marco no
es pot expressar. En Cercas és un vulgar vampir de geriàtric,
xuclant la sang a un venerable milicià i militar de la República.
Javier
Cercas és un difusor del pensament dominant i de les mentides
criminals de l'Imperi.
L'inquisidor
Cercas sols agafa allò que pot sembla dolent del Marco, o lo bo que
pot capgirar en dolent. Ho capgira tot, amplifica alguna contradicció
i intenta que confessi. Se la passa arrencant informacions als amics
i familiars i al propi Marco. Projecta, interpreta, suposa i menteix
sols en un sentit: la vida de Marco és una gran mentida. La vida
exemplar de lluitador, resistent, formador, bon company, no interessa
al pseudo-investigador Cercas.
La
realitat del Cercas és que fa de comissari polític, o ho és.
Series
capaç, Cercas, de posar-te la lupa d'augment a sobre teu?
T'agradaria que et llencessin a sobre teu els dòberman que tu has
llençat?
Qui
ha fet l'encàrrec?
Gràfic de Roser Pineda
Segurament en Vargas Llosa.
Potser sols com intermediari. En un dels seus sopars li diu
textualment: “Marco es un personaje tuyo. Tienes que escribir
sobre él”.
Conèixer qui ha fet
l'encàrrec és important per analitzar correctament la novel·la, on
l'impostor Cercas fa d'investigador de la veritat, psiquiatre,
psicoanalista i historiador, sense ser-ho.
Quines
finalitats?
La investigació final feta
per l'equip del Cercas, és esbiaixada i te una finalitat criminal,
la de desprestigiar i controlar completament i sense pietat a l'Enric
Marco. Anular-lo, matar-lo.
Com és fa?
Amb un dossier com el que ha
fet en Cercas, amb un control absolut de la persona. Cercas ha seguit
el manual de les policies polítiques actuals. Els que controlen a
les persones, a polítics i a dissidents, són els que tenen el
poder. Els que controlen el passat , controlen el present. Per això
promocionen en Cercas. Aquesta és la finalitat primera, manifesta i
necessària. Del dossier policíac ja en parlarem. Segons en Cercas,
li varen donar fet. Només li ha calgut passar-ho en net.
La finalitat no-dita,
però manifesta al llarg del llibre, és desprestigiar tot el que
representa l'Enric Marco: el milicià que combat amb armes a favor de
la Revolució, el militar que defensa la República, els ideals
anarquistes, la memòria històrica de les víctimes del franquisme,
l'anarcosindicalisme.
Una altre finalitat seria la
de protegir i ocultar als veritables impostors, als que diuen
mentides criminals i delictives, que és el pa de cada dia, els amics
del Cercas: la màfia de El País, Vargas Llosa i demés servidors
dels amos.
En Cercas fa creure que totes
les coses bones que ha fet en Marco, i tots els seus ideals, son una
impostura, una estratègia de mentida per a alimentar un monstre, una
persona fictícia que s'ha inventat.
Aquestes
estratègies professionals i perverses per enfonsar a l'Enric Marco
no se les ha inventades l'obscur, mediocre i pseudo novel·lista, que
és en Cercas. Algú l'ha ajudat....
Resumint: l'impostor Cercas es
carrega a les víctimes del franquisme i a la reduïda i inexistent
memòria històrica de les víctimes, a la CNT i al moviment
llibertari, i al Marco, com hipèrbole de la impostura.
«Qui
ho diria, els debils mai es rendeixen» Mario Benedecti.
L'Enric Marco és un
irreductible i no se'n penedeix del que ha fet i menys de totes les
coses bones i de les lluites llibertàries. No s'ha deixat controlar
pel Cercas. Ni es rendeix, ni confessa. Tot el contrari. L'està
denunciant de mentider, d'estafador, d'impostor, tot i que no te
accés als mitjans que ens controlen.
Sense confessió les 421
pàgines del Cercas no serveixen. En Cercas li fa alguns elogis per a
sedueixi'l. Li va fer el regal que li va trobar un dels seus
col·laboradors: una retall de la Vanguardia en la que està escrit,
i per tant certificat, que fou un militar destacat de la República,
en "la Vanguârdia" del 29 setembre 1938. No és "la
Vanguardia española", com s'escriu en «El impostor», sinó
simplement "la Vanguardia". Un error de «El impostor» que
no te res a veure amb la naturalesa essencialment hipòcrita del
Cercas. En cercas el va intentar enganyar per a que confessi, com ho
fan els policies «bons» quan interroguen. L'animava a confessar-se
a ell amb mentides: Li feia creure que el dolent Benito Bermejo
estava escrivent un llibre contra ell i per tant li argumentava que
era millor es confessés amb ell, perquè ell estava a favor seu.
L'hipòcrita Cercas li feia creure que estava a favor d'ell! Un
mentider, un impostor. En Cercas queda auto retratat al llarg de la
novel·la com interrogador policíac.
La
Mercè Mas
El
marit de la Mercè Mas és en Cercas. Una bona noticia del llibre és
que sembla que la Mercè el vol deixar. La Mercè era de la nostre
colla de la Bisbal, una flor especial de la bohèmia i la
contracultura, i també militant de la CNT a la Bisbal d'Empordà al
començament de la transició. Li agradava molt el teatre. Segons el
Cercas la va enganyar amb l'autobombo de que era escriptor. I també,
segons en Cercas, la Mercè el va enviar al psicoanalista.
Crec
que amb aquest llibre, “El impostor”, la impostura del Cercas
haurà augmentat i el seus traumes i perversitats hauran empitjorat.
Ara la Mercè l'haurà d'enviar al psiquiatre.
L'altre
bona noticia del llibre són els dos anàlisis de la Mercè sobre el
cas Marco. Son molt breus i de sentit comú, anàlisis que desmunten
la falsa novel·la del seu home. Són aquests:
-
¿I a qui ha fet mal en Marco amb això (la
mentira d'encarnar-se en deportat
nazi)?
-El
que no entenc és que s'acarnissessin amb ell com es van acarnissar,
quan hi han tan pocavergonyes que han provocat morts, que han robat i
han fet tota classe de porqueries i no és que ningú es fiqui amb
ells: és que tot el mon els hi llepa el cul.
La
Mercè conviu amb un dels més grans llepaculs i impostors. No es per
alegrar-nos. El fals Cercas li dedica una novel·la falsa, tòxica i
criminal, com si fos una novel·la original, un llibre decent, una
novel·la que rehabilita al linxat i estigmatitzat Marco. Tot el
revés.
El
Cercas no hauria d'haver involucrat a la Mercè en aquest llibre
vomitiu ni tampoc el seu fill Raül. No veig la gràcia a dedicar un
llibre tòxic a les persones que estima més.Jo
acuso... a Javier Cercas: el gran impostor. No està bé del cap.
No hauria d'haver utilitzat al seu fill Raül de càmera per a gravar
les entrevistes per a liquidar un vell milicià. Unes gravacions que
devien analitzar especialistes en el control de persones...
Uns
suggeriments pel cas psiquiàtric «Cercas»,
Remeis
gratis, naturals, sense professionals pel mig:
El
primer. Deixar de ser un llepaculs, un quintacolumnista, un
traïdor, un espia, un infiltrat, és a dir, un impostor. Això seria
un gran pas cap a la decència i l'autenticitat.
El
segon.
Que el Cercas s'atrevís a escriure un
llibre contra els grans i reals impostors, els que han mentit
criminalment, com Aznar, Rato, Rajoy, Vargas Llosa i la majoria de
polítics amb poder i periodistes al seu servei. El pobre Cercas
hauria de renunciar a ser traduït, adulat com a bon escriptor pels 4
llepaculs de El País. Hauria de renunciar a ser difós globalment. I
cobraria mil vegades menys.
Tercer.
Tenir el valor de retirar “El impostor” de totes les llibreries.
Algunes ja ho han fet quan s'han assabentat que és un llibre tòxic
i una falsa novel·la.
Txema
Bofill, txemabo@gmail.com
Quan
vaig escriure aquestes ratlles no havia acabat el llibre. La resta
del llibre confirma aquestes petites notes. I puc dir que em quedo
molt curt, de moment.
Continuarem
Web,
on recollim informació sobre en Javier Cercas. I també sobre
l'Enric Marco:
Xavi escrigué:
